Organitzat per la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona.
Per si hi pot haver algú que li interessi, en aquest enllaç teniu la informació.
20 de nov. 2017
I Seminari de Sintaxi Catalana
Per si hi pot haver algú que li interessi, en aquest enllaç teniu la informació.
27 d’oct. 2017
avui, precisament avui, fa set anys que va morir Joan Solà
I com el recordem...
"La paraula, que tantíssimes vegades i en tants territoris
ha evitat que els neguits, les dèries i les necessitats humanes
esdevinguessin pólvora."
.
24 d’oct. 2017
curs sobre la GIEC a Girona (i Tarragona i Lleida)
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana organitza el curs "Característiques principals de la nova gramàtica normativa", que es farà al novembre a Girona i que també està previst per al primer trimestre del 2018 a Tarragona i Lleida.
Aquí trobareu tota la informació, i si us interessa us hi podreu apuntar.
14 d’oct. 2017
Sobre la GIEC: al CNL L'H i a l'ENC2
Un parell de convocatòries, per a qui li puguin interessar:
Dimecres que ve, 18 d'octubre, al CNL de l'Hospitalet de Llobregat.
El dissabte 28 d'octubre, al 2.º Encuentro Nacional de Correctores.
Dimecres que ve, 18 d'octubre, al CNL de l'Hospitalet de Llobregat.
El dissabte 28 d'octubre, al 2.º Encuentro Nacional de Correctores.
29 de set. 2017
els professionals de la llengua catalana també votarem
Manifest dels professionals de la llengua catalana. ¿El vols firmar?
Els professionals de la llengua catalana també votarem!
Els professionals de la llengua catalana també votarem!
9 d’ag. 2017
Jesús Tuson
Ens ha deixat un altre mestre, un altre savi. Una molt mala notícia per a la lingüística en general, i per a la lingüística catalana en particular.
Jesús Tuson va ser professor meu quan vaig fer el doctorat a la UB, ben aviat farà vint anys. Era una assignatura sobre teoria, tipologia i història de l'escriptura, que també és el tema d'un dels seus llibres. Recordo que aleshores em va cridar l'atenció el concepte d'escriptura en suport independent, i el meu interès es va desplaçar immediatament cap a l'escriptura en suport dependent, i vaig dedicar el treball de curs a aquest tema.
Si us interessa el llenguatge (verbal i no verbal), les llengües, la lingüística..., llegiu Tuson. Hi trobareu saviesa, visió crítica, reivindicació, claredat expositiva, humor... i tantes altres coses. Xalareu.
Com a petit exemple, aquí teniu un fragment de la introducció del seu llibre Introducció a la lingüística (1994):
"Sembla que tot va començar, ara fa uns quants milers de milions d'anys, amb l'anomenat Big Bang: l'inici d'un camí molt llarg que, de moment, ens ha portat al punt màxim de l'evolució, és a dir, a l'espècie humana. Aquesta espècie és designada freqüentment amb les expressions homo sapiens sapiens i homo faber; però també amb una altra de molt especial: homo grammaticus i, amb menys cofoïsme i un pèl menys de transcendència, «mona gramatical» o «mona lingüística».
La nostra condició essencial i, pel que sembla, única es defineix per la possessió de la capacitat del llenguatge, sense la qual es fa impossible de concebre cap de les realitzacions de la humanitat, entre les quals, i de manera excel·lent, hi ha la reflexió sobre el món (inclosos nosaltres mateixos) i la possibilitat de controlar els esdeveniments que hi tenen lloc.
Aquesta facultat, concretada en cadascuna de les llengües que trobem a la terra (potser més de quatre mil), fa realitat la comunicació entre els humans i permet la cohesió a l'interior de cada grup lingüístic. Però, molt especialment, el llenguatge fa possible la construcció que som cadascun de nosaltres: manté el fil de la narració de la pròpia vida individual i es constitueix en l'únic instrument de què disposem per a expressar la nostra consciència.
A més, l'eina comunicativa que ens defineix com a persones ofereix una riquesa i una variabilitat realment sorprenents, i se'ns presenta com un sistema sense cap d'anàleg quant a les possibilitats per a la transmissió d'informacions. En una llengua són possibles la conversa més informal i el discurs més elaborat, passant per tot de situacions intermèdies; en una llengua es poden expressar els sentiments personals i també les construccions de les ciències; en una llengua es pot formular la veritat i es poden ordir mentides i manipulacions de tota mena. Sembla, doncs, justificada la conveniència dels estudis sobre el llenguatge: des d'aquells en què hom es concentra en l'estructura interna de les llengües fins als que es proposen com a fita la dimensió comunicativa, l'ús real en les situacions ordinàries de la vida quotidiana."
Un altre exemple: el capítol 2 d'Històries naturals de la paraula (1998). Però aquest, aneu-lo a buscar vosaltres. Us agradarà, somriureu i li fareu un petit homenatge.
.
Jesús Tuson va ser professor meu quan vaig fer el doctorat a la UB, ben aviat farà vint anys. Era una assignatura sobre teoria, tipologia i història de l'escriptura, que també és el tema d'un dels seus llibres. Recordo que aleshores em va cridar l'atenció el concepte d'escriptura en suport independent, i el meu interès es va desplaçar immediatament cap a l'escriptura en suport dependent, i vaig dedicar el treball de curs a aquest tema.
Si us interessa el llenguatge (verbal i no verbal), les llengües, la lingüística..., llegiu Tuson. Hi trobareu saviesa, visió crítica, reivindicació, claredat expositiva, humor... i tantes altres coses. Xalareu.
Com a petit exemple, aquí teniu un fragment de la introducció del seu llibre Introducció a la lingüística (1994):
"Sembla que tot va començar, ara fa uns quants milers de milions d'anys, amb l'anomenat Big Bang: l'inici d'un camí molt llarg que, de moment, ens ha portat al punt màxim de l'evolució, és a dir, a l'espècie humana. Aquesta espècie és designada freqüentment amb les expressions homo sapiens sapiens i homo faber; però també amb una altra de molt especial: homo grammaticus i, amb menys cofoïsme i un pèl menys de transcendència, «mona gramatical» o «mona lingüística».
La nostra condició essencial i, pel que sembla, única es defineix per la possessió de la capacitat del llenguatge, sense la qual es fa impossible de concebre cap de les realitzacions de la humanitat, entre les quals, i de manera excel·lent, hi ha la reflexió sobre el món (inclosos nosaltres mateixos) i la possibilitat de controlar els esdeveniments que hi tenen lloc.
Aquesta facultat, concretada en cadascuna de les llengües que trobem a la terra (potser més de quatre mil), fa realitat la comunicació entre els humans i permet la cohesió a l'interior de cada grup lingüístic. Però, molt especialment, el llenguatge fa possible la construcció que som cadascun de nosaltres: manté el fil de la narració de la pròpia vida individual i es constitueix en l'únic instrument de què disposem per a expressar la nostra consciència.
A més, l'eina comunicativa que ens defineix com a persones ofereix una riquesa i una variabilitat realment sorprenents, i se'ns presenta com un sistema sense cap d'anàleg quant a les possibilitats per a la transmissió d'informacions. En una llengua són possibles la conversa més informal i el discurs més elaborat, passant per tot de situacions intermèdies; en una llengua es poden expressar els sentiments personals i també les construccions de les ciències; en una llengua es pot formular la veritat i es poden ordir mentides i manipulacions de tota mena. Sembla, doncs, justificada la conveniència dels estudis sobre el llenguatge: des d'aquells en què hom es concentra en l'estructura interna de les llengües fins als que es proposen com a fita la dimensió comunicativa, l'ús real en les situacions ordinàries de la vida quotidiana."
Un altre exemple: el capítol 2 d'Històries naturals de la paraula (1998). Però aquest, aneu-lo a buscar vosaltres. Us agradarà, somriureu i li fareu un petit homenatge.
.
26 de jul. 2017
selecció de novetats de la GIEC
L’editorial Grup Promotor - Santillana ha publicat en línia la selecció de novetats de la GIEC (incloent-hi també els retocs ortogràfics) que em va encarregar fa uns mesos. Conté una introducció amb els criteris generals de la nova gramàtica normativa i una tria de les novetats. Des d'aquest enllaç podreu descarregar el document, que ara és al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.
Certament, reduir 1.300 pàgines a una tria de 23 no ha estat fàcil; i a més, com en qualsevol altra tria, en aquesta, que ha volgut ser honesta, també hi deu haver un punt de subjectivitat. Espero que la trobeu interessant i, sobretot, útil.
Certament, reduir 1.300 pàgines a una tria de 23 no ha estat fàcil; i a més, com en qualsevol altra tria, en aquesta, que ha volgut ser honesta, també hi deu haver un punt de subjectivitat. Espero que la trobeu interessant i, sobretot, útil.
8 de jul. 2017
Parlant de música
¿Coneixeu l'espai "Parlant de música" del programa Tots els matins del món de Catalunya Música?
Aquí teniu el blog d'aquest espai, amb tots els continguts que s'han emès fins ara. Música i llengua, unides: molt útil per a professors (de llengua i de música), assessors lingüístics i gent del gremi lingüístic en general.
És un espai que elabora Marga Hervàs, dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i que es va actualitzant regularment.
Aquí teniu el blog d'aquest espai, amb tots els continguts que s'han emès fins ara. Música i llengua, unides: molt útil per a professors (de llengua i de música), assessors lingüístics i gent del gremi lingüístic en general.
És un espai que elabora Marga Hervàs, dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i que es va actualitzant regularment.
19 de juny 2017
"Es pot normativitzar la pragmàtica?"
El professor Lluís Payrató ha publicat a la revista Els Marges un article per respondre la pregunta del títol. Ell va ser el primer a estudiar el català col·loquial i un dels introductors dels estudis de pragmàtica al nostre país. En aquest article parla de la relació entre normativa i pragmàtica, una qüestió sempre pertinent; i ara, des de la publicació de la nova gramàtica normativa (l'article és anterior), encara més.
L'autor resumeix el text així: "L'article analitza les relacions entre la pragmàtica i la normativització, amb especial referència al cas de la llengua catalana. Malgrat que la pragmàtica se sol considerar un terreny on les normes tenen el sentit només de guies estilístiques o regles de control (més aviat laxes), la gramàtica prescriptiva no se’n pot desentendre, altrament la prescripció resultarà absurda o inadequada."
Aquí teniu el primer apartat de l'article:
"1. Introducció. El perquè de les preguntes
Si la pregunta que figura en el títol d’aquest article s’hagués de contestar ràpidament i breument, s’hauria de dir «no». Aleshores, a continuació la pregunta que s’hauria de contestar és per què s’ha fet l’article. I en aquest cas la resposta no és tan senzilla, però sembla que pot començar a ser prou interessant, i té a veure amb la segona part del títol: les relacions entre la gramàtica prescriptiva (inclosa la normativa, com a prescripció oficial) i el terreny de la pragmàtica, aparentment el més liberal o fins i tot libèrrim de la lingüística, són més variades i profundes del que també a priori, segurament, imaginem, i això en els dos sentits següents, que desenvoluparé al llarg de l’article, i que alhora en representen els límits o fronteres:
(1) En un sentit general, ampli, qualsevol proposta de gramàtica normativa (i el mateix es podria dir de la proposta de qualsevol estàndard, en el fons) ha de respectar els principis bàsics de la pragmàtica, és a dir, els principis fonamentals que regulen l’ús lingüístic; i si no ho fa, no resultarà, en últim terme, ni adequada ni profitosa. Dient-ho amb una expressió tòpica, les prescripcions contràries als bons usos pragmàtics estan condemnades al fracàs, i sempre seran focus conflictius.
(2) En un sentit estricte, específic, una norma pragmàtica concreta sempre és una norma estilística i cultural, i el context en què ha de ser jutjada, doncs, no es correspon amb el gramatical o estructural, sinó amb el de l’ús; a tot estirar, si preferim dir-ho així, el de la interfície estructura–ús: gramàtica (amb la semàntica)–pragmàtica, el terreny que va del codi al missatge. Dient-ho amb altres paraules, allà on no arriba la normativa, hi arriba la pragmàtica; allà on no hi ha jurisdicció (ni jurisprudència), ens queda una mena de jusnaturalisme o dret natural aplicat a la llengua: els bons usos determinats per la lingüística descriptiva, incloent-hi la pragmàtica.
I encara: si féssim jocs de paraules, repensant la pregunta inicial del títol, convindria invertir-la, perquè n’apareix una de ben pertinent: es pot pragmatitzar la normativa? Ara la resposta senzilla: al meu entendre, és que sí, i que a més resulta molt convenient de fer-ho. Aquest article es proposa, justament, contribuir a demostrar-ho."
I aquí, l'últim apartat de l'article:
"8. A mode de conclusió i cloenda
Les fronteres de la pragmàtica toquen la coherència, i arriben als principis universals de la racionalitat comunicativa, del que és comunicable, informatiu o rellevant. Les fronteres de la normativa són locals, i tenen a veure amb la legitimació (social) d’uns usos lingüístics associats o adscrits a una llengua de prestigi. I, en efecte, on no arriba sovint la normativa, hi arriba la pragmàtica, la convenció, amb l’establiment dels estils comunicatius i de producció/interpretació de textos acceptables i acceptats per una comunitat de parla. En un sentit estricte, la pragmàtica no es pot normativitzar ni, de fet, fa cap falta fer-ho: normativa i pragmàtica tenen àmbits diferents, com la lingüística prescriptiva i la descriptiva, com la gramàtica i la pragmàtica. El que importa, si de cas, és trobar-ne els punts d’intersecció, combinar-hi diferents mirades, i saber optar per solucions adequades i pertinents en cada cas. Potser la normativa no necessita tenir sempre darrere la pragmàtica, però sí bastant més sovint del que ens pensem, com aquest article ha intentat demostrar. I en tot cas, si no es pot normativitzar la pragmàtica, sí que convé pragmatitzar la normativa: és una garantia que tocarà de peus a terra i es fonamentarà en criteris racionals d’ordenació dels fets lingüístics i comunicatius. Si es concep així, començarem per entendre la normativa d’una manera més flexible i associada als usos (gèneres i registres). No és gens raonable que, en una societat tan complexa com la d’avui en dia, en una comunitat de parla amb una gran diversitat funcional i estilística de varietats que hi conviuen, pretenguem fer servir una norma simple, única, fàcil i categòrica per a totes les ocasions i tots els contextos. Per bé que tot plegat siguin convencions, l’artificiositat i l’arbitrarietat tenen un límit, i els fonaments de la prescripció lingüística han de ser sòlids i lògics, per una banda, i han d’arrelar en els usos habituals i comuns, per una altra. Els canvis en la concepció i l’aplicació de la normativa no s’han de centrar en els detalls d’una casuística capciosa; han de ser el resultat de concebre la normativa (i d’interpretar-la) des d’una perspectiva pragmàtica, focalitzada en els usos reals —tan diversificats com els actuals— i no en normes abstractes i sense contextos concrets d’aplicació."
Trobareu el text complet de l'article aquí.
L'autor resumeix el text així: "L'article analitza les relacions entre la pragmàtica i la normativització, amb especial referència al cas de la llengua catalana. Malgrat que la pragmàtica se sol considerar un terreny on les normes tenen el sentit només de guies estilístiques o regles de control (més aviat laxes), la gramàtica prescriptiva no se’n pot desentendre, altrament la prescripció resultarà absurda o inadequada."
Aquí teniu el primer apartat de l'article:
"1. Introducció. El perquè de les preguntes
Si la pregunta que figura en el títol d’aquest article s’hagués de contestar ràpidament i breument, s’hauria de dir «no». Aleshores, a continuació la pregunta que s’hauria de contestar és per què s’ha fet l’article. I en aquest cas la resposta no és tan senzilla, però sembla que pot començar a ser prou interessant, i té a veure amb la segona part del títol: les relacions entre la gramàtica prescriptiva (inclosa la normativa, com a prescripció oficial) i el terreny de la pragmàtica, aparentment el més liberal o fins i tot libèrrim de la lingüística, són més variades i profundes del que també a priori, segurament, imaginem, i això en els dos sentits següents, que desenvoluparé al llarg de l’article, i que alhora en representen els límits o fronteres:
(1) En un sentit general, ampli, qualsevol proposta de gramàtica normativa (i el mateix es podria dir de la proposta de qualsevol estàndard, en el fons) ha de respectar els principis bàsics de la pragmàtica, és a dir, els principis fonamentals que regulen l’ús lingüístic; i si no ho fa, no resultarà, en últim terme, ni adequada ni profitosa. Dient-ho amb una expressió tòpica, les prescripcions contràries als bons usos pragmàtics estan condemnades al fracàs, i sempre seran focus conflictius.
(2) En un sentit estricte, específic, una norma pragmàtica concreta sempre és una norma estilística i cultural, i el context en què ha de ser jutjada, doncs, no es correspon amb el gramatical o estructural, sinó amb el de l’ús; a tot estirar, si preferim dir-ho així, el de la interfície estructura–ús: gramàtica (amb la semàntica)–pragmàtica, el terreny que va del codi al missatge. Dient-ho amb altres paraules, allà on no arriba la normativa, hi arriba la pragmàtica; allà on no hi ha jurisdicció (ni jurisprudència), ens queda una mena de jusnaturalisme o dret natural aplicat a la llengua: els bons usos determinats per la lingüística descriptiva, incloent-hi la pragmàtica.
I encara: si féssim jocs de paraules, repensant la pregunta inicial del títol, convindria invertir-la, perquè n’apareix una de ben pertinent: es pot pragmatitzar la normativa? Ara la resposta senzilla: al meu entendre, és que sí, i que a més resulta molt convenient de fer-ho. Aquest article es proposa, justament, contribuir a demostrar-ho."
I aquí, l'últim apartat de l'article:
"8. A mode de conclusió i cloenda
Les fronteres de la pragmàtica toquen la coherència, i arriben als principis universals de la racionalitat comunicativa, del que és comunicable, informatiu o rellevant. Les fronteres de la normativa són locals, i tenen a veure amb la legitimació (social) d’uns usos lingüístics associats o adscrits a una llengua de prestigi. I, en efecte, on no arriba sovint la normativa, hi arriba la pragmàtica, la convenció, amb l’establiment dels estils comunicatius i de producció/interpretació de textos acceptables i acceptats per una comunitat de parla. En un sentit estricte, la pragmàtica no es pot normativitzar ni, de fet, fa cap falta fer-ho: normativa i pragmàtica tenen àmbits diferents, com la lingüística prescriptiva i la descriptiva, com la gramàtica i la pragmàtica. El que importa, si de cas, és trobar-ne els punts d’intersecció, combinar-hi diferents mirades, i saber optar per solucions adequades i pertinents en cada cas. Potser la normativa no necessita tenir sempre darrere la pragmàtica, però sí bastant més sovint del que ens pensem, com aquest article ha intentat demostrar. I en tot cas, si no es pot normativitzar la pragmàtica, sí que convé pragmatitzar la normativa: és una garantia que tocarà de peus a terra i es fonamentarà en criteris racionals d’ordenació dels fets lingüístics i comunicatius. Si es concep així, començarem per entendre la normativa d’una manera més flexible i associada als usos (gèneres i registres). No és gens raonable que, en una societat tan complexa com la d’avui en dia, en una comunitat de parla amb una gran diversitat funcional i estilística de varietats que hi conviuen, pretenguem fer servir una norma simple, única, fàcil i categòrica per a totes les ocasions i tots els contextos. Per bé que tot plegat siguin convencions, l’artificiositat i l’arbitrarietat tenen un límit, i els fonaments de la prescripció lingüística han de ser sòlids i lògics, per una banda, i han d’arrelar en els usos habituals i comuns, per una altra. Els canvis en la concepció i l’aplicació de la normativa no s’han de centrar en els detalls d’una casuística capciosa; han de ser el resultat de concebre la normativa (i d’interpretar-la) des d’una perspectiva pragmàtica, focalitzada en els usos reals —tan diversificats com els actuals— i no en normes abstractes i sense contextos concrets d’aplicació."
Trobareu el text complet de l'article aquí.
13 de juny 2017
dotze anys sense Jesús Moncada
Avui fa dotze anys que va morir Jesús Moncada. Un fragment memorable de Calaveres atònites (1999) per recordar-lo.
"No oblidaré mai que, l’endemà de la meva arribada triomfal a Mequinensa, mentre m’escarrassava endreçant una mica l’oficina i posant al dia la feina, el jutge, recolzat a la finestra, va etzibar-me: «No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.»"
.
"No oblidaré mai que, l’endemà de la meva arribada triomfal a Mequinensa, mentre m’escarrassava endreçant una mica l’oficina i posant al dia la feina, el jutge, recolzat a la finestra, va etzibar-me: «No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.»"
.
1 de juny 2017
taula rodona de cloenda del postgrau ALSE: "La GIEC i l'assessorament lingüístic"
Dimecres que ve, 7 de juny, com a cloenda de la novena edició del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials, que organitzen conjuntament el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la taula rodona
Membres de la taula rodona: Isidor Marí (IEC), Marga Hervàs (CCMA) i Jordi Ginebra (URV)
Hora: 6 de la tarda
Lloc: aula 1.1 de l'edifici Josep Carner, Facultat de Filologia de la UB (Gran Via, 585 - Barcelona)
L'acte és obert a tothom. Us hi esperem!
-------------
La desena edició del postgrau ALSE ja està en marxa: avui mateix ha començat el període d'inscripció per al curs 2017-18. Més informació, aquí.
"La GIEC i l'assessorament lingüístic"
Hora: 6 de la tarda
Lloc: aula 1.1 de l'edifici Josep Carner, Facultat de Filologia de la UB (Gran Via, 585 - Barcelona)
L'acte és obert a tothom. Us hi esperem!
-------------
La desena edició del postgrau ALSE ja està en marxa: avui mateix ha començat el període d'inscripció per al curs 2017-18. Més informació, aquí.
9 de maig 2017
20 de març 2017
sobre la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat"
L'Associació Llengua Nacional ha penjat al Youtube el vídeo de la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat", on es poden veure les intervencions de les tres persones convidades i una part de les preguntes del públic i les respostes corresponents. Malauradament, per un problema tècnic hi falta alguna de les preguntes finals. Aquí teniu el vídeo:
També s'han publicat dues cròniques de l'acte: la de M. Rosa Bayà, a Lliure i Millor (que ja no està disponible en línia), i la de Núria Puyuelo, a El Punt Avui.
Una de les preguntes que no van quedar enregistrades va ser la que ens preguntava què canviaríem de la GIEC. Jo hi vaig respondre que no em semblava ben resolta la concordança del verb haver-hi: tot i que el text principal la inclou i l'accepta, coherentment amb el que s'hi diu de les construccions inacusatives, hi ha un fragment en lletra menuda que pot provocar alguna confusió.
(Si voleu llegir altres apunts del blog relacionats amb la nova gramàtica normativa, cliqueu a l'etiqueta "GIEC", a la columna de la dreta.)
.
També s'han publicat dues cròniques de l'acte: la de M. Rosa Bayà, a Lliure i Millor (que ja no està disponible en línia), i la de Núria Puyuelo, a El Punt Avui.
Una de les preguntes que no van quedar enregistrades va ser la que ens preguntava què canviaríem de la GIEC. Jo hi vaig respondre que no em semblava ben resolta la concordança del verb haver-hi: tot i que el text principal la inclou i l'accepta, coherentment amb el que s'hi diu de les construccions inacusatives, hi ha un fragment en lletra menuda que pot provocar alguna confusió.
(Si voleu llegir altres apunts del blog relacionats amb la nova gramàtica normativa, cliqueu a l'etiqueta "GIEC", a la columna de la dreta.)
.
8 de març 2017
oferta de feina: Filologia Catalana / postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials
M'ha arribat aquesta oferta de feina, que pot interessar als graduats en Filologia Catalana i als postgraduats en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (o equivalents):
A MSS Language Solutions, empresa de traducció ubicada a Barcelona, estem cercant correctors professionals en català per dur a terme feines de correcció professional (estil i ortotipogràfica) que rebem dels nostres clients del sector públic.
A banda de correctors professionals, també acostumem a tenir projectes de traducció en la combinació lingüística castellà > català i, puntualment, feines de postedició de traducció automàtica del castellà al català.
Així, necessitem principalment:
- Correctors de català (Grau de Llengua i Literatura Catalanes)
- Traductors anglès/castellà al català
Requisits imprescindibles:
- Nivell K de català/Postgrau en correcció de textos en català.
- Experiència professional demostrable.
En cas que l’oferta sigui del vostre interès, ens podeu fer arribar la informació que es detalla tot seguit a l’adreça de correu electrònic oriol@flowpress.media (ep!, em diuen que l'adreça no és aquesta; bé, és la que em va arribar a mi; sigui com sigui, al web de MSS Language Solutions donen aquesta altra, per posar-s'hi en contacte: vendormanagement[arrova]mss.es):
- CV actual
- Relació de feines de correcció recents
- Anys d’experiència com a corrector
- Tarifa de correcció
- Tarifa de traducció, si sou traductors
C/Galileu, 303 6ª 08028 Barcelona
España Tel: 93 419 63 43
CIF: B-60440740 | www.mss.es
A MSS Language Solutions, empresa de traducció ubicada a Barcelona, estem cercant correctors professionals en català per dur a terme feines de correcció professional (estil i ortotipogràfica) que rebem dels nostres clients del sector públic.
A banda de correctors professionals, també acostumem a tenir projectes de traducció en la combinació lingüística castellà > català i, puntualment, feines de postedició de traducció automàtica del castellà al català.
Així, necessitem principalment:
- Correctors de català (Grau de Llengua i Literatura Catalanes)
- Traductors anglès/castellà al català
Requisits imprescindibles:
- Nivell K de català/Postgrau en correcció de textos en català.
- Experiència professional demostrable.
En cas que l’oferta sigui del vostre interès, ens podeu fer arribar la informació que es detalla tot seguit a l’adreça de correu electrònic oriol@flowpress.media (ep!, em diuen que l'adreça no és aquesta; bé, és la que em va arribar a mi; sigui com sigui, al web de MSS Language Solutions donen aquesta altra, per posar-s'hi en contacte: vendormanagement[arrova]mss.es):
- CV actual
- Relació de feines de correcció recents
- Anys d’experiència com a corrector
- Tarifa de correcció
- Tarifa de traducció, si sou traductors
C/Galileu, 303 6ª 08028 Barcelona
España Tel: 93 419 63 43
CIF: B-60440740 | www.mss.es
27 de febr. 2017
15 de febr. 2017
13 de febr. 2017
Presentació de la GIEC a l'Aula Magna de la UB
En aquest enllaç hi trobareu una crònica de l'acte de presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, la nova gramàtica normativa del català, que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona divendres passat, 10 de febrer.
2 de febr. 2017
La preposició ‘per a’ davant de complements de destinació i afins a la GIEC
Fa uns dies vam veure en aquest altre apunt les tres opcions que proposa la nova gramàtica normativa, la GIEC, per introduir les subordinades finals d’infinitiu. Avui veurem com detalla l’ús de la preposició per a davant dels complements de destinació o nocions afins, i en quins casos també considera possible la preposició per. El text és una mica llarg, però això no vol dir que hi hagi gaires canvis respecte al que es feia fins ara. N’hi ha algun, especialment per a qui seguia la proposta Coromines-Solà, però el que hi trobareu sobretot són explicacions més clares i detallades. Marco amb negreta un canvi que s'ha introduït a la GIEC2.
Destinació
1. Expressada per un sintagma nominal:
1.1. Persona o cosa destinatària d’una acció.
(1) Fa uns peücs per al nadó
(2) Hem arreplegat diners per a la constitució d’un centre cívic
1.2. Profit o utilitat que pot tenir una cosa.
(3) Aquest líquid va molt bé per a les taques
(4) Aquesta crema serveix per a la neteja del cutis
(5) No és bo per a res
1.3. Orientació o intenció d’una acció. També possible per.
(6) Estudia per (a) metge
1.4. Destinació espacial. Poc habitual, com a complement de noms com ara tren, avió, vol, bitllet o passatge (7). Quan la destinació espacial és el complement d’un verb, s’usen altres preposicions (8).
(7) A les tres surt el tren per a / de / que va a València
(8) Aquest tren va a / cap a València
2. Expressada per un adverbi demostratiu.
(9) N’hem fet una edició més econòmica per a aquí i una de més luxosa per a la resta del país
3. Introduïda o expressada per certes preposicions tòniques locatives.
(10) He comprat un penja-robes per a darrere la porta
(11) Tinc unes ulleres per a lluny i unes per a prop
4. Expressada per certs adverbis quantitatius. Els dos exemples corresponen a construccions lexicalitzades, que també admeten per.
(12) No n’hi ha per (a) tant
(13) Ja no dono per (a) gaire més
A les oracions passives podem trobar el contrast entre aquests usos i algun dels que té la preposició per, com ara el d’agent (14). En altres casos, triem una preposició o l’altra segons que vulguem posar l’èmfasi en la noció de destinació o en la de causa (15).
(14) Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria
(15) L’Olga pren pastilles per (a) la tos
Això mateix passa amb els complements de noms com ara acord, declaració, crida o proposta.
(16) Acord per (a) la reforma del reglament
(17) Conferència de premsa per (a) la presentació de la nova junta directiva
(18) Converses per (a) la pau a Colòmbia [aquí la preposició per també es pot interpretar amb el valor de ‘a favor de’, crec]
(19) Declaració per (a) una política de protecció de la infància [també]
El quadre següent dona molts exemples d’aquests usos, classificats segons la funció sintàctica de l’element de què depèn el sintagma nominal introduït per la preposició.
Límit temporal o moment posterior
La segona edició de la GIEC, o GIEC2, ha introduït un canvi important en aquest valor semàntic. La primera edició establia que, en registres formals, només la preposició per a podia designar el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar. Des de la data de publicació de la GIEC2, juny del 2022, amb aquest valor també s'admet la preposició per amb aquest valor davant de qualsevol estructura sintàctica: adverbi (20), preposició o locució preposicional (21-22), sintagma nominal (23) o subordinada temporal (24).
(20) He d’escriure un guió per a / per avui mateix
(21) He d’escriure un guió per a / per abans de Nadal
(22) He d’escriure un guió per a / per d’aquí (a) una hora
(23) He d’escriure un guió per a / per dilluns / l’any que ve
(24) He d’escriure un guió per a / per quan pugui / havent dinat
Aquests valors contrasten amb el de (25), en què no es designa un límit temporal posterior, sinó que es marca com a límit el moment present.
(25) Per ara/avui ja en tenim prou
Amb l’adverbi sempre s’usa preferentment per, sobretot quan s’emfatitza la durada, però també és acceptable per a. Totes dues preposicions, doncs.
(26) Oblida-te’n per (a) sempre més
Altres valors
Amb complements nominals la preposició per a també pot indicar en registres formals l’àmbit en què una característica és quantificada respecte a unes determinades expectatives. L’oració en aquests casos conté quantificadors implícits o explícits (molt, massa, gaire…), adjectius com (in)suficient o el verb bastar.
(27) L’escola és molt lluny per als meus fills
(28) Per a la correcció d’exàmens, tres dies no són suficients / basten
El significat del sintagma introduït per per a és similar a l’anterior en oracions amb els adjectius dur, car, barat, fàcil, difícil o plàcid (29-30), i amb adjectius acabats en -ble o –or (31-32).
(29) Es tractava d’una solució cara per als municipis
(30) Aquestes instruccions són fàcils de seguir per a la majoria de viatgers
(31) La segona proposta no sembla assumible per a l’oposició
(32) Hi ha maneres de dir més entenedores per al públic en general
Les oracions de (30-32) també poden portar la preposició per, ja que admeten una interpretació passiva: fàcil de seguir (‘fàcil de ser seguit’), assumible (‘que pot ser assumit’), entenedor (‘fàcil de ser entès, intel·ligible’).
Opinió o punt de vista
Per acabar, la preposició per a també introdueix sintagmes nominals que expressen l’opinió o el punt de vista, però per també és acceptable (33-34), sobretot quan el sintagma va al davant i seguit de que (35).
(33) Per (a) la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental
(34) Aquesta és una bona conclusió, per (a) nosaltres
(35) Per (a) mi que van molt equivocats
El quadre següent resumeix els valors de les preposicions per i per a classificats per valors semàntics. A la columna de la dreta també hi ha els usos de per que tenen una certa tradició en els registres formals. Però alerta!, encara no s'hi ha incorporat el canvi a què m'he referit més amunt, relacionat amb els constituents que expressen límit temporal.
Un altre dia parlarem dels infinitius causals a la GIEC.
Notes
1. Els exemples (9-11) corresponen a casos que abans de la publicació de la GIEC, si se seguia la proposta Coromines-Solà eren amb per, i ara només poden ser amb per a. És un dels canvis més importants de la nova normativa sobre l’ús d’aquesta preposició.
2. Sobre l’ús de les locucions prepositives/conjuntives per tal de/que i a fi de/que, vegeu aquest apunt, que és de fa un parell d’anys però està actualitzat amb la informació de la GIEC.
3. La doble interpretació dels exemples (30-32) es desprèn fàcilment de l’explicació que trobareu al § 23.2.3 de la GIEC.
4. Esperem que la Secció Filològica publiqui ben aviat un document que reculli tots els canvis que s'han fet a la GIEC2 en relació amb la GIEC1, tal com es fa amb el DIEC. No pot ser que els professors i altres professionals hàgim de "descobrir" els canvis pel nostre compte, sovint per casualitat, mentre buscàvem una altra cosa, al cap de molt de temps.
.
7 de gen. 2017
'Per' i 'per a' davant d’infinitiu final a la GIEC
Segurament aquest és un dels aspectes de la sintaxi que més
curiositat poden haver despertat amb la publicació de la GIEC. ¿Com ha quedat
establerta la distribució d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu final,
després d’una època, prou llarga, en què la norma de Fabra ha coexistit amb la
proposta Coromines-Solà?
La GIEC ha optat per un criteri polimòrfic: dona tres
sistemes diferents perquè els usuaris optin pel que els sembli millor o s’adapti
més bé a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen
part o al text que estan escrivint.
1. Criteri
(que podem anomenar) tradicional
A grans trets correspon a la norma de Pompeu Fabra, però explicada
d’una manera diferent i, al meu entendre, més senzilla. Aquest és el criteri
que s’aplica en el text de la GIEC.
a) Preposició per davant d’una subordinada d’infinitiu
final que “apareix en un context agentiu” (és a dir, en què l’oració principal
o el sintagma nominal de què depèn l’infinitiu expressa una acció). Aquesta
subordinada “expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per
què es fa una cosa”.
(1) Hi han acudit molts curiosos
per saber què passava
(2) La telefonada del pare per
ajudar-lo a traslladar els mobles…
b) Preposició per a “quan la construcció final no
depèn d’un predicat d’acció”, sinó de predicats amb verbs estatius (3) o de
noms que no són d’acció (4) o d’adjectius (5).
(3) Fan falta voluntaris per a
distribuir les cartes
(4) No trobo les eines per a
reparar la porta
(5) És una proposta necessària per
a aconseguir el que volem
c) Preposició per a quan el verb de la principal és d’acció
si l’oració és “passiva o impersonal”.
(6) Els reglaments s’aproven per a
complir-los (en canvi, “els diputats han aprovat el reglament per complir-lo”,
d’acord amb (a))
d) Preposició per a si la subordinada d’infinitiu
expressa “l’ús o la destinació que es dona a una cosa”.
(7) Emprarem / He utilitzat / Hem
habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per a resoldre el
problema
e) Preposició per a si el subjecte implícit de l’infinitiu
no coincideix amb el de l’oració principal.
(8) L’encarregada va enviar el
mosso al magatzem per a tancar el llum
Els altres dos criteris es formulen així:
“Al costat d’aquesta distinció […] és igualment acceptable en
tots els registres l’ús de per a
davant d’infinitiu [final], d’acord amb els parlars que diferencien les dues
preposicions, o bé l’ús de per, d’acord
amb els parlars que sols usen aquesta preposició.”
Per tant:
2. Criteri dels
parlars que distingeixen per i per a
Sempre per a davant
d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest
criteri quedarien així:
(1’) Hi han acudit molts curiosos
per a saber què passava
(2’) La telefonada del pare per a ajudar-lo
a traslladar els mobles…
(3’) Fan falta voluntaris per a
distribuir les cartes
(4’) No trobo les eines per a
reparar la porta
(5’) És una proposta necessària per
a aconseguir el que volem
(6’) Els reglaments s’aproven per a
complir-los
(7’) Emprarem / He utilitzat / Hem
habilitat / Farem servir tots els recursos
disponibles per a resoldre el
problema
(8’) L’encarregada va enviar el
mosso al magatzem per a tancar el llum
3. Criteri dels
parlars que no distingeixen per i per a
Sempre per davant d’una
subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri
quedarien així:
(1’’) Hi han acudit molts curiosos
per saber què passava
(2’’) La telefonada del pare per
ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’’) Fan falta voluntaris per distribuir
les cartes
(4’’) No trobo les eines per reparar
la porta
(5’’) És una proposta necessària
per aconseguir el que volem
(6’’) Els reglaments s’aproven per complir-los
(7’’) Emprarem / He utilitzat / Hem
habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per resoldre el problema
(8’’) L’encarregada va enviar el
mosso al magatzem per tancar el llum
Aquest criteri conserva el de la proposta Coromines-Solà en
relació amb els infinitius.
Notes
1. Parlars que fan la distinció: “valencià, tortosí i la Franja”. Parlars que no fan la distinció: la resta; és a dir, “els orientals i part del nord-occidental”.
2. La GIEC opta sovint per formulacions no prescriptives, com
ara “s’ha tendit a donar preferència a…”, “hi ha la tradició d’usar…”, etc.
Crec que cal interpretar-les, no pas com a eufemismes que substitueixen un “cal
utilitzar…” o similar, sinó com l’expressió de la intenció de l’IEC de
presentar el que es considera adequat per a la llengua estàndard en forma de
proposta. Aquest plantejament deixa oberta la porta d’una manera més senzilla a
revisions posteriors si els criteris proposats no tenen el suport de l’ús o si plantegen
alguna mena de problema. Potser no hi estem gaire acostumats, però ja ens hi
anirem acostumant. A la curta o a la llarga, serà bo per flexibilitzar
mentalitats, que ens fa molta falta.
3. Potser hi haurà qui se sorprendrà quan vegi tres solucions
alternatives per a una sola forma (infinitiu final). Crec que al darrere hi ha
la necessitat d’arribar a un consens per preservar el llegat de Pompeu Fabra (criteri
tradicional) i alhora recollir les opcions que poden acostar-se més a la parla
dels diferents territoris (els altres dos); sempre partint de la idea que la
llengua formal (sobretot l’escrita; això ho dic jo) demana un cert grau de
distinció entre aquestes dues preposicions.
4. El verb fer servir
de l’exemple (7) l’he afegit jo. Crec que s’adiu semànticament amb els altres i
és un “clàssic” de la norma de Fabra.
5. L’exemple (8) és meu. El de la GIEC (“El general va enviar
missatgers per a demanar ajuda al rei”) el trobo ambigu: el general també pot
ser el subjecte de l’infinitiu, no solament els missatgers. I no veig que la
preposició, almenys per als parlants que no fem la distinció, afavoreixi més
una interpretació que l’altra.
6. Els exemples (1’) i (2’) segurament també admeten per, perquè el context és agentiu, i en
els parlars que fan la distinció entre les dues preposicions en aquest cas a
vegades també podem trobar per;
aquesta distinció, subtil per a qui no la té com a pròpia, tal com es formula
el criteri queda com a optativa.
7. L’epígraf de la GIEC on trobareu el que he explicat aquí
és el § 29.3.3 (p.
1124-1126).
8. Sobre l'ús de la preposició per a davant dels complements de destinació i afins, vegeu aquest apunt.
9. Sobre per tal de i altres locucions afins, vegeu aquest apunt. Alguns dels conceptes que hem vist aquí també us seran útils.
9. Sobre per tal de i altres locucions afins, vegeu aquest apunt. Alguns dels conceptes que hem vist aquí també us seran útils.
2 de gen. 2017
vint anys sense Joan Coromines
[Apunt actualitzat amb l'OIEC i la GIEC: no hi he hagut de tocar res.]
Avui fa vint anys que va morir Joan Coromines. Per recordar-lo, la informació i l'etimologia del topònim Besiberri. L'entrada de l'Onomasticon Cataloniae (volum 2) va ser redactada amb la col·laboració de Xavier Terrado. Poso entre cometes els fragments literals.
BESIBERRI
"Nom d'una partida de muntanya a Senet (alta Ribagorça), en el límit amb els termes d'Arties i de Boí. Està constituïda per una alta vall d'origen glaciar suspesa sobre la Noguera Ribagorçana. S'hi puja des del fons de la vall de Barravés pel barranc de Besiberri, travessant un bosc espès de pins i avets. En el fons d'una ampla vall on es destaquen el gran estany de Besiberri, i un altre, que recullen l'aigua del desgel de les neus, és freqüent trobar animals que els del poble de Senet hi porten a pasturar. Més amunt s'aixequen els espadats verticals dels tres grans pics del Besiberri, flanquejats per geleres perpètues: són els pics els que es troben en la carena que separa la vall de Boí del terme d'Arties, aranès."
Pronunciació popular: amb s sonora intervocàlica i e oberta ("oït per Coromines a Senet i a Bono"). "Així ho pronunciaven també Ramon Escudé de Boí i Joaquim Delseny d'Arties, magnífics coneixedors de la regió." "L'afluència incessant d'excursionistes, d'una banda, i l'aprofitament hidroelèctric de la vall de Barravés d'una altra, han posat constantment el nom en boca de persones forasteres. S'hi ha afegit que les guies i els mapes no sempre han recollit la pronunciació de les persones del país. [...] la forma recollida per Coromines amb s sonora és l'única tradicional i popular."
Etimologia: "Coromines va proposar ja fa anys l'etimologia basca baso-be erri 'lloc sota els precipicis' [...]. Ens reafirmem en aquella proposta. Una tal denominació convé perfectament a aquella vall i a aquells llacs exposats a les esllavissades de neu que cauen sovint per les llastreres dels grans pics. Degué ser aquesta regió –l'única que interessava a la gent del país, perquè hi pastura a l'estiu el bestiar– la que va rebre el nom de Besiberri. Secundàriament es degué aplicar també als pics, objecte preferent de l'interès dels alpinistes."
.
Avui fa vint anys que va morir Joan Coromines. Per recordar-lo, la informació i l'etimologia del topònim Besiberri. L'entrada de l'Onomasticon Cataloniae (volum 2) va ser redactada amb la col·laboració de Xavier Terrado. Poso entre cometes els fragments literals.
BESIBERRI
"Nom d'una partida de muntanya a Senet (alta Ribagorça), en el límit amb els termes d'Arties i de Boí. Està constituïda per una alta vall d'origen glaciar suspesa sobre la Noguera Ribagorçana. S'hi puja des del fons de la vall de Barravés pel barranc de Besiberri, travessant un bosc espès de pins i avets. En el fons d'una ampla vall on es destaquen el gran estany de Besiberri, i un altre, que recullen l'aigua del desgel de les neus, és freqüent trobar animals que els del poble de Senet hi porten a pasturar. Més amunt s'aixequen els espadats verticals dels tres grans pics del Besiberri, flanquejats per geleres perpètues: són els pics els que es troben en la carena que separa la vall de Boí del terme d'Arties, aranès."
Pronunciació popular: amb s sonora intervocàlica i e oberta ("oït per Coromines a Senet i a Bono"). "Així ho pronunciaven també Ramon Escudé de Boí i Joaquim Delseny d'Arties, magnífics coneixedors de la regió." "L'afluència incessant d'excursionistes, d'una banda, i l'aprofitament hidroelèctric de la vall de Barravés d'una altra, han posat constantment el nom en boca de persones forasteres. S'hi ha afegit que les guies i els mapes no sempre han recollit la pronunciació de les persones del país. [...] la forma recollida per Coromines amb s sonora és l'única tradicional i popular."
Etimologia: "Coromines va proposar ja fa anys l'etimologia basca baso-be erri 'lloc sota els precipicis' [...]. Ens reafirmem en aquella proposta. Una tal denominació convé perfectament a aquella vall i a aquells llacs exposats a les esllavissades de neu que cauen sovint per les llastreres dels grans pics. Degué ser aquesta regió –l'única que interessava a la gent del país, perquè hi pastura a l'estiu el bestiar– la que va rebre el nom de Besiberri. Secundàriament es degué aplicar també als pics, objecte preferent de l'interès dels alpinistes."
.