Avui fa dotze anys que va morir Jesús Moncada. Un fragment memorable de Calaveres atònites (1999) per recordar-lo.
"No oblidaré mai que, l’endemà de la meva arribada triomfal a Mequinensa, mentre m’escarrassava endreçant una mica l’oficina i posant al dia la feina, el jutge, recolzat a la finestra, va etzibar-me: «No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.»"
.
Què gran la capacitat d'en Jesús Montcada, que és capaç de dir tant en un petit paràgraf.
ResponElimina