¿Què vol
dir, nosaltres? És a dir, ¿quin és el
significat de la primera persona del plural? ¿Té sempre el mateix valor, el mateix referent? No! Jo
n’he comptat fins a onze usos diferents. Vegem-los sumàriament.
La primera
persona del plural té uns usos bàsics, prototípics, i un seguit d’usos derivats.
Usos bàsics
A diferència
d’altres plurals, la primera persona del plural habitualment no és una suma de
primeres persones del singular, sinó la suma d’una primera persona del singular
(‘jo’) i altres referents.
1. Primera persona del plural inclusiva: inclou un
o més destinataris directes. O sigui, nosaltres
= jo + tu (+ tu… + ell o ella…). (Pot incloure algú altre que no sigui destinatari
directe.)
• [ens
referim als interlocutors, i optativament a algú més] ¿Sortim a sopar fora?
• [també]
Si vols, anem a sopar fora.
2. Primera persona del plural exclusiva: no inclou cap
destinatari directe. O sigui, nosaltres =
jo + ell o ella (+ ell o ella…)
• ¿Saps què? Aquest estiu anirem a Menorca.
• [una dona adreçant-se a un home] Mira, tu, a les dones això no ens passa.
3. Algunes vegades, per exemple en cartes,
articles o llibres escrits (o com a mínim firmats) per diverses persones, la
primera persona del plural sí que és la suma de diversos ‘jo’. O sigui, nosaltres = jo + jo (+ jo…). Plural prototípic, en podríem dir.
• Estimada mare: t’escrivim des de Roma.
• El nostre objectiu és difondre els resultats de la recerca que hem dut a terme en els darrers cinc
anys.
4. Primera persona del plural
generalitzadora: va més enllà de l’ús inclusiu i exclusiu, i inclou els éssers humans en general, d’una manera més o menys àmplia.
• A mesura que creixem ens adonem que no
som el centre del món.
• [títol
d’un llibre d’Eudald Carbonell i Robert Sala] Encara no som humans
Usos derivats
Aquests usos
s’aparten dels usos bàsics que acabem de veure i poden considerar-se retòrics, perquè pretenen aconseguir un efecte addicional que s’afegeix
al valor bàsic de la primera persona del plural o que fins i tot el modifica. En
anglès se’n diu slippages.
5. Nosaltres = jo. Primera persona del plural majestàtica:
la dels reis, les reines, els papes, els bisbes, i poca cosa més. Aquest valor,
que conserva la forma nós del pronom
tònic, està clarament en desús.
• Conscients del nostre ofici pastoral, nós
decretem que…
6. Nosaltres = jo. Primera persona del plural de
modèstia. La de les tesis doctorals (no totes, ja), alguns llibres i articles
acadèmics, i fins i tot algunes conferències.
• [article
o llibre escrit per una sola persona] En aquest treball volem mostrar com…
7. Nosaltres = jo en l’imperatiu. L’imperatiu no
té primera persona del singular, però en alguns contextos recorrem al plural
per obtenir aquest valor. Ens adrecem, en certa manera, a nosaltres
mateixos.
• [en
una carta o correu electrònic personal] Quan comenci el curs hauré d’afrontar
la crisi que se’ns presenta. Bé, no ens
posem pessimistes.
8. Nosaltres = jo. Plural d’implicació del destinatari
en el que fa l’enunciador. Típic dels adults quan s’adrecen a infants molt
petits, i a vegades també a malalts o persones grans. També típic dels botiguers.
• [a
un bebè] ¿Què, traiem el pitet?
• [al
client, pesant la mercaderia] Passa cinquanta grams, ¿ho deixem així?
9. Nosaltres = tu/vosaltres. Plural d’implicació de l’enunciador
en el que fa el destinatari. També típic de la parla dels adults quan s’adrecen
als infants, dels cuidadors quan s’adrecen a malalts o persones grans, dels
professors o mestres quan s’adrecen als estudiants, dels entrenadors…
• Després de mamar farem caca, ¿eh?
•¿Ja ens hem pres les pastilles, avui?
• Aixequem
els braços deu vegades.
Aquest ús, però, també el
trobem en diverses expressions, ja fixades, que formen part de la
parla col·loquial general: ¿com anem?, ¿com estem?, no fotem!, ja comencem!
10. Nosaltres = ell o ella
(en presència seva). Normalment es tracta d’un infant, i l’efecte que s’aconsegueix també és d’implicació o empatia.
• [el
pare s’adreça a la mare, davant de la filla] Avui no ens ha anat gaire bé, a l’escola.
• [context
similar] Encara no anem a sopar,
primer ens banyarem!
11. Nosaltres = ells (empatia amb un grup). Típic de contextos competitius, com l’esport
i la política.
• [sense
haver jugat un partit o haver-nos presentat a les eleccions] Hem guanyat!
• [l’entrenador,
o un aficionat, sobre el seu equip] Ho estem
fent bé, a la Lliga de Campions.
Notes
1. Aquesta
mena d’anàlisi forma part de l’estudi de la dixi, i més concretament de la dixi
de persona. No cal dir que cal un enfocament pragmàtic (atenció a l’ús
lingüístic, més enllà del sistema de la llengua) per fer-la: sense context no
es pot distingir clarament un ús dels altres.
2. Tots aquests
usos es poden analitzar d’una manera més detallada. Si aquesta breu exposició us
ha interessat i en voleu una mica més, podeu llegir l’article que vaig publicar
l’any 2010 a la revista Llengua & Literatura, “La primera persona del plural en català”, que es pot descarregar
aquí.
També hi trobareu la font de bona part dels exemples de més amunt i
bibliografia, tant en català com en altres llengües.
3. Joan Solà va parlar de l’ús 11, i d’altres aspectes de la dixi, en un article que va recollir en el recull Plantem cara.
.
En el cas de nosaltres=tu, seria més aviat igual a la segona persona, oi? Ja que en plural també es podria utilitzar, crec. Per exemple:
ResponElimina-Copiarem cent vegades "em portaré bé", a veure si així n'aprenem. (Professora a un dels seus alumnes, "tu").
-Primer de tot, l'escalfament: farem deu voltes al pati. (Professor d'educació física als seus alumnes, "vosaltres").
Sí, tens raó, ja ho he canviat. Però prefereixo posar-hi "tu/vosaltres". Moltes gràcies!
Elimina