¿Què vol dir, ‘nosaltres’?

¿Què vol dir, nosaltres? És a dir, ¿quin és el significat de la primera persona del plural? ¿Té sempre el mateix valor, el mateix referent? No! Jo n’he comptat fins a onze usos diferents. Vegem-los sumàriament.

La primera persona del plural té uns usos bàsics, prototípics, i un seguit d’usos derivats.

Usos bàsics

A diferència d’altres plurals, la primera persona del plural habitualment no és una suma de primeres persones del singular, sinó la suma d’una primera persona del singular (‘jo’) i altres referents.

1.     Primera persona del plural inclusiva: inclou un o més destinataris directes. O sigui, nosaltres = jo + tu (+ tu… + ell o ella…). (Pot incloure algú altre que no sigui destinatari directe.)

• [ens referim als interlocutors, i optativament a algú més] ¿Sortim a sopar fora?

• [també] Si vols, anem a sopar fora.

2.     Primera persona del plural exclusiva: no inclou cap destinatari directe. O sigui, nosaltres = jo + ell o ella (+ ell o ella…)

• ¿Saps què? Aquest estiu anirem a Menorca.

• [una dona adreçant-se a un home] Mira, tu, a les dones això no ens passa.

3.    Algunes vegades, per exemple en cartes, articles o llibres escrits (o com a mínim firmats) per diverses persones, la primera persona del plural sí que és la suma de diversos ‘jo’. O sigui, nosaltres = jo + jo (+ jo…). Plural prototípic, en podríem dir.

• Estimada mare: t’escrivim des de Roma.

• El nostre objectiu és difondre els resultats de la recerca que hem dut a terme en els darrers cinc anys.

4.     Primera persona del plural generalitzadora: va més enllà de l’ús inclusiu i exclusiu, i inclou els éssers humans en general, d’una manera més o menys àmplia.

• A mesura que creixem ens adonem que no som el centre del món.

• [títol d’un llibre d’Eudald Carbonell i Robert Sala] Encara no som humans

Usos derivats

Aquests usos s’aparten dels usos bàsics que acabem de veure i poden considerar-se retòrics, perquè pretenen aconseguir un efecte addicional que s’afegeix al valor bàsic de la primera persona del plural o que fins i tot el modifica. En anglès se’n diu slippages.

5.     Nosaltres = jo. Primera persona del plural majestàtica: la dels reis, les reines, els papes, els bisbes, i poca cosa més. Aquest valor, que conserva la forma nós del pronom tònic, està clarament en desús.

• Conscients del nostre ofici pastoral, nós decretem que…

6.     Nosaltres = jo. Primera persona del plural de modèstia. La de les tesis doctorals (no totes, ja), alguns llibres i articles acadèmics, i fins i tot algunes conferències.

• [article o llibre escrit per una sola persona] En aquest treball volem mostrar com…

7.     Nosaltres = jo en l’imperatiu. L’imperatiu no té primera persona del singular, però en alguns contextos recorrem al plural per obtenir aquest valor. Ens adrecem, en certa manera, a nosaltres mateixos.

• [en una carta o correu electrònic personal] Quan comenci el curs hauré d’afrontar la crisi que se’ns presenta. Bé, no ens posem pessimistes.

8.     Nosaltres = jo. Plural d’implicació del destinatari en el que fa l’enunciador. Típic dels adults quan s’adrecen a infants molt petits, i a vegades també a malalts o persones grans. També típic dels botiguers.

• [a un bebè] ¿Què, traiem el pitet?

• [al client, pesant la mercaderia] Passa cinquanta grams, ¿ho deixem així?

9.     Nosaltres = tu/vosaltres. Plural d’implicació de l’enunciador en el que fa el destinatari. També típic de la parla dels adults quan s’adrecen als infants, dels cuidadors quan s’adrecen a malalts o persones grans, dels professors o mestres quan s’adrecen als estudiants, dels entrenadors…

• Després de mamar farem caca, ¿eh?

•¿Ja ens hem pres les pastilles, avui?

• Aixequem els braços deu vegades.

Aquest ús, però, també el trobem en diverses expressions, ja fixades, que formen part de la parla col·loquial general: ¿com anem?, ¿com estem?, no fotem!, ja comencem!

10.  Nosaltres = ell o ella (en presència seva). Normalment es tracta d’un infant, i l’efecte que s’aconsegueix també és d’implicació o empatia.

• [el pare s’adreça a la mare, davant de la filla] Avui no ens ha anat gaire bé, a l’escola.

• [context similar] Encara no anem a sopar, primer ens banyarem!

11.  Nosaltres = ells (empatia amb un grup). Típic de contextos competitius, com l’esport i la política.

• [sense haver jugat un partit o haver-nos presentat a les eleccions] Hem guanyat!

• [l’entrenador, o un aficionat, sobre el seu equip] Ho estem fent bé, a la Lliga de Campions.

Notes

1. Aquesta mena d’anàlisi forma part de l’estudi de la dixi, i més concretament de la dixi de persona. No cal dir que cal un enfocament pragmàtic (atenció a l’ús lingüístic, més enllà del sistema de la llengua) per fer-la: sense context no es pot distingir clarament un ús dels altres.

2. Tots aquests usos es poden analitzar d’una manera més detallada. Si aquesta breu exposició us ha interessat i en voleu una mica més, podeu llegir l’article que vaig publicar l’any 2010 a la revista Llengua & Literatura, “La primera persona del plural en català”, que es pot descarregar aquí. També hi trobareu la font de bona part dels exemples de més amunt i bibliografia, tant en català com en altres llengües.

3. Joan Solà va parlar de l’ús 11, i d’altres aspectes de la dixi, en un article que va recollir en el recull Plantem cara.

4. Aquests usos de la primera persona del plural també es podrien estudiar des d’altres punts de vista. Per exemple, el tipològic: ¿quines altres llengües els tenen, també?; o des dels estudis traductològics: ¿quina és la millor manera de traduir-los a altres llengües, quines equivalències s’hi poden establir? ¿Algú s’anima?

.