1. Vaig escriure l'oració on sortia (Un cop corregida: "Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu la son. Respira fondo i dorm una estona, després ho veuràs tot d’una altra manera") sense dubtar d'aquesta expressió.
2. Quan me la vaig plantejar, arran del comentari, vaig decidir fer una petita enquesta NO científica entre gent del meu entorn, 28 persones. Tots, catalanoparlants molt competents; i bastants, professionals de la llengua. Els vaig formular la pregunta següent (per Whatsapp, SMS o missatge privat de Twitter): "Sense consultar res ni pensar-hi gaire, com diries que una cosa no et preocupa fent servir la paraula son?"
El resultat va ser el següent:
- 3 persones em van respondre amb l'estructura que sembla que és més genuïna: dues amb el nom en masculí, fer perdre el son ("no em fa perdre el son"), i una altra amb el nom en femení, fer perdre la son ("no em fa perdre la son").
- 9 persones em van respondre treure el son ("no em treu el son"), de les quals 3 em van dir que dubtaven amb el gènere de son.
- 16 persones em van respondre treure la son ("no em treu la son"), de les quals 2 són illenques ("no em lleva sa son", doncs), una altra és valenciana ("no em trau la son") i una altra hi va introduir la partícula pas ("no em treu pas la son").
4. Substituir el verb treure per llevar no sembla que sigui una bona solució, encara que des del continent ens pugui semblar més exòtic: per a la gent que conec (eivissenca, menorquina i mallorquina) que fan servir el verb llevar, quan no vol dir 'aixecar' és equivalent a treure i no pas a prendre: "m'he llevat sa camisa" i "m'han pres sa cartera". I les accepcions i exemples del DIEC2, (i altres diccionaris), entrada llevar, amb el mateix valor, jo els veig equivalents a treure, no pas a prendre. (Vegeu, però, el tercer comentari.)
5. Pel que fa als dos gèneres de son, jo ho diria en femení, i el masculí em sona estrany, però segurament tant es pot justificar el femení (treure o fer perdre les ganes de dormir) com el masculí (treure o fer perdre l'acte de dormir).
Hola, Neus. Jo diria que és 'treure el son', per dues raons que em sembla que són senzilles. La primera és que 'treure el son' ho associo amb allò que es veu moltes vegades a les pel·lícules, que una persona té un problema que l'amoïna molt i es desperta de cop a la matinada i es queda asseguda al llit de l'ensurt, amb els ulls ben oberts. A mi no m'ha passat mai (per sort), però ara comentava a la meva companya de la feina, l'Imma Sas (us coneixeu), que si això es veu sovint a les pel·lícules és que deu ser veritat que passa a algunes persones, oi? És un cas molt clar de 'treure (= fer desaparèixer) el son', perquè passa quan estàs dormint, no pas quan t'estàs adormint. I l'altra raó és que no et poden treure (= prendre) allò que no tens. Un problema que t'amoïna el que pot provocar és que no et vingui la son (com quan prens un cafè per sopar si no prens cafè gairebé mai), però no te la pot fer perdre pas perquè, ras i curt, no en tens (encara no t'ha vingut). El fet, però, que la gran majoria de la gent diguem 'perdre la son' en comptes de 'perdre el son' l'atribueixo a una freqüència d'ús molt més alta de la paraula 'son' amb gènere femení. Gairebé sempre que la fem servir és per dir que tenim son o que no en tenim, o que en tenim molta o poca, o no gaire, o gens, etc. (sempre abans d'adormir-nos). Gairebé mai (o potser mai) diem la paraula 'son' per referir-nos al període en què ja estem dormint. I per això, com que estem tan acostumats a dir 'son' en femení, acabem dient-la sempre així, fins i tot quan és 'son' en masculí. Ah, i també tinc una sospita (per la meva experiència de sentir la gent al meu voltant): les generacions nascudes abans de la segona meitat del segle XX és molt probable que distingeixin més fàcilment entre 'el son' i 'la son' que no pas els que hem vingut després. Bé, però tant si és tot això que em sembla a mi com si és una altra cosa, Neus, sigui el que sigui, naturalment ni a tu ni a mi no ens traurà ni el son ni la son!
ResponEliminaUi, potser haurem de demanar assessorament al doctor Estivill, però de moment et puc dir que un problema també et pot treure / fer perdre la son: tens ganes d'anar a dormir ('son' en femení, per entendre'ns), te'n vas al llit i, quan tanques els ulls, no hi ha manera d'adormir-te. A mi de tant en tant em passa (també, però menys, el que tu dius de despertar-se a la nit). En fi...
ResponEliminaSalutacions a l'Imma!
El DIEC és increïblement pobre pel que fa a "llevar". Des del punt de vista valencià, això és incomprensible. El GDLC, una mica millor. En el DNV tens explícitament "llevar la son", "llevar la gana". En el DCVB, "llevar les rialles", "llevar la pena". Tinc un Fabra (5a ed., 1968) que inclou "llevar el son", "llevar la gana".
ResponEliminaEl valencià enquestat que et diu "trau la son" ho fa, sens dubte, per influència llibresca. Els valencians diferenciem clarament entre traure i llevar, de manera paral·lela a ficar i posar. La pèrdua de matisos que hi ha quan algú diu ficar en lloc de posar és la mateixa, per als valencians, que no diferenciar entre llevar i traure.
Entenc que això, vist des de Catalunya, són batalletes perdudes. En tot cas, almenys alguns valencians, igual que ens esforcem per mantenir la diferència entre "en" i "amb" en la llengua culta (inexistent en la llengua parlada informal), ens esforcem també per mantenir les diferències semàntiques entre "per" i "per a" o "llevar" i "traure".
Moltes gràcies pel comentari! Ja he posat una remissió dintre del text perquè tothom que el llegeixi pugui completar la informació.
EliminaEm FA PERDRE EL SON (fr. J'en perds le sommeil, Cela me fait perdre le sommeil)
ResponEliminaFer perdre / treure o llevar la son. Són tots tres correctes. La lingüística històrica també s'aplica al català. Per què no la tens en compte? És la base per tractar problemes com aquest, per més modern que un sigui.
ResponEliminahttp://paletsdellengua.blogspot.com/